Introducció
Donada la gran implantació de la televisió al nostre context social, familiar, etc. i la clara presència d’aquesta a la nostra vida quotidiana ens ha de permetre plantejar-nos des d’un punt de vista educatiu, a posar la imatge al servei del model comunicatiu tradicional, ens ha de permetre connectar i sintonitzar amb uns alumnes clarament influenciats per la cultura on estan immersos i ha de suposar el punt de partida d’un procés gradual de reflexió, diàleg i investigació.
La televisió: un gran mitjà educatiu
Podem dir que la TV és el mitjà de comunicació que més ha canviat i transformat la intersecció humana al llarg del segle XX i el que ha causat un impacte més gran en el si del nostre sistema educatiu .
Degut a la seva gran implantació el mateix medi televisiu ha anat generant tota una sèrie de programes que se’n diuen educatius que transmeten continguts audiovisuals que modifiquen, o intenten modificar, l’estructura de coneixements del receptor (en aquest cas el telespectador).
Tipus de Televisions educatives:
A. Televisió per a l’ensenyança: constitueix el medi idoni per formar a distància a totes aquells subjectes que per les seves característiques o per la seva especial situació social, laboral, familiar, ... no poden acudir al sistema educatiu reglat i presencial.
La televisió: un gran mitjà educatiu
Podem dir que la TV és el mitjà de comunicació que més ha canviat i transformat la intersecció humana al llarg del segle XX i el que ha causat un impacte més gran en el si del nostre sistema educatiu .
Degut a la seva gran implantació el mateix medi televisiu ha anat generant tota una sèrie de programes que se’n diuen educatius que transmeten continguts audiovisuals que modifiquen, o intenten modificar, l’estructura de coneixements del receptor (en aquest cas el telespectador).
Tipus de Televisions educatives:
A. Televisió per a l’ensenyança: constitueix el medi idoni per formar a distància a totes aquells subjectes que per les seves característiques o per la seva especial situació social, laboral, familiar, ... no poden acudir al sistema educatiu reglat i presencial.
B. Televisió Cultural: qualsevol tema pot ser objecte d’aquests programes i la planificació d’aquests no respon a cap seqüència temporal. Això vol dir que la seva aportació a la formació del receptor no passa de ser una sèrie de petits retalls sense cap possibilitat d’embarcar-se dins d’un plantejament més global (dins del propi medi).
C. La televisió Educativa: aquesta televisió contempla tota una sèrie de continguts que tenen algun tipus interès educatiu i/o formatiu, però que per una o altra raó no poden ser contemplats dins del sistema educatiu formal. Són aquells temes que estan dins de la programació d'una manera sistemàtica i organitzada i amb una finalitat concreta.
La televisió: una font de porqueria pels nens
• Què és la teleporqueria?
Podríem definir aquest tipus de emissió televisiva, com aquella que no aporta cap mena de contingut intel·lectual, cultural, educatiu, o de interès conceptual...sinó que, més aviat fomenta aquella mena de informacions transversals que es basen en continguts sense cap tipus de sentit i es concentren en el morbo, el show, i el muntatges inventats basats, tan sols, en enriquir-se econòmicament un mateix.
En el que s'intenta captivar el telespectador a través del “no pensar” i oblidar els problemes envers la vida personal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada